Ecología

domingo, 29 de marzo de 2020

MOR MARIA TERESA DE BORBÓ PARMA "LA PRINCESA ROJA"

Donya Maria Teresa al Congrés de Morella. Octubre 2019



Autor: Josep Miralles Climent

Breu biografia i record

Ahir a la tarda va morir a París, víctima del coronavirus, a l'edat de 86 anys, Maria Teresa de Borbó Parma, una de les tres germanes de Carles Hug (mort el 2010) el que va ser líder del Partit Carlista durant el franquisme i la transició democràtica.

Havia nascut a París el 1933. Quan comptava 10 anys, el seu pare, el regent carlista, Xavier de Borbó Parma, va ser detingut per la Gestapo per formar part de la resistència francesa, i internat al camp de concentració de Dachau, d'on va ser alliberat el 1945 pels aliats.

Maria Teresa va estudiar Ciències Polítiques i era doctora en ciències hispanes, i va ser professora de la Universitat de la Sorbona de París i de la Universitat Complutense de Madrid.
Durant el franquisme va participar activament en el procés de renovació de carlisme a partir dels anys cinquanta, al costat de les seves germanes Maria Cecilia i Maria de les Neus, així com del seu germà gran, Carles Hug.

Acudia en moltes ocasions als diferents actes carlistes que es realitzaven per les Espanyes i a pobles del país Valencià. Les activitats públiques d'un carlisme semi-tolerat i de la família Borbó Parma al front, van provocar la seva expulsió en 1968 per part de dictador Francisco Franco.


Era molt estimada pels militants més joves, per això, en el multitudinari acte de Montejurra de 1969, la Joventut carlista va dedicar a Maria Teresa la següent carta:

"Un día dijiste No. Tu voz llegó hasta nosotros. Te quedaste. Notamos tu presencia, te hemos visto.

Hoy eres el símbolo de la resistencia del inconformismo juvenil ante un mundo resignado a ser esclavo.

Nuestra suerte la hemos echado contigo porque tú la has echado por los que luchan por la libertad.

Tu nombre es el signo que ya suena como la hora que España ha aceptado para hacer su futuro, y como dijiste en Montejurra es la hora de la esperanza.

Eres digna representante de los tuyos, eres digna representante de Carlos, porque sin Carlos no hay bandera de justicia y libertad.

Esta hora engendra un mañana libre, con nuestra lucha y nuestro testimonio lo haremos posible.

La juventud carlista en Montejurra 69 ha percibido su responsabilidad. Nuestro juramento y ofrenda es ser responsables hasta el final; hasta siempre.

Intentan aniquilarnos, nosotros luchamos. Porque los pueblos marchan y las dictaduras sucumben.

La lucha nunca acaba. Es la permanencia del espíritu sobre el miedo y el acomodo. Es la alegría, la justicia y el amor sobre el egoísmo, pesimismo y paternalismo.

Si el marxismo busca el paraíso del proletariado en la tierra, nosotros haremos que el pueblo alcance su libertad para llegar al paraíso de Dios mediante la revolución que conquiste esta libertad para conocer a Dios a través de la cultura y de los bienes que pondremos al alcance de todos.

Tu ejemplo es nuestra consigna. Tu lucha es nuestra lucha. Mientras quede un solo carlista habrá resistencia. Hoy estamos en la guerrilla, mañana en el poder.

El futuro es de los hombres libres. El hombre libre no es sólo el que posee libertad sino también el que lucha para conseguirla"

Encara eren anys de poesia, tot i la persecució a la qual el carlisme venia estant sotmès pel règim de Franco, des que en plena Guerra Civil es va negar a ser absorbit pel partit únic creat pel dictador.

Maria Teresa va estar sempre al costat de el sector més dinàmic i militant que va evolucionar cap al socialisme autogestionari que encarnava el Partit Carlista, i el Partit Carlista del País Valencià (PCV) que liderava Laura Pastor Collado -una dels detinguts durant la dictadura, anomenats els “Deu d’Alacquàs”-. Estos partits es van reestructurar a partir dels congressos d’Arbonne, a principis dels anys setanta. Des de llavors, Maria Teresa va assumir la responsabilitat de la Secretaria de relacions Internacionals de el Front Exterior, al costat d'altres carlins també en l'exili.

Poc abans de la mort del dictador va ser la portaveu de la taula que va anunciar, a París, la unió de l'oposició democràtica en l’anomenada Platajunta.

Era senzilla i propera; cristiana sincera i sempre respectada per persones de molt diverses ideologies. Generosa, solidària, lliurada i entusiasta fins a l'últim moment. Sempre disposada a treballar en favor de qualsevol projecte que fomentés l'entesa entre pobles, religions i cultures. Va arribar fins i tot a aprendre àrab, per poder llegir l'Alcorà en la seva llengua original.

Les seves inquietuds i la seva extraordinària cultura la van portar a estudiar sobre diversos temes i problemes actuals. Lectora infatigable, posseïa una biblioteca molt extensa. Va donar conferències sobre temes com la construcció del socialisme en les societats postmodernes; els drets humans en els països àrabs; el paper de la cultura i els intel·lectuals en els nostres dies; el terrorisme en el món actual; o la responsabilitat dels mitjans de comunicació social en les nostres societats. Autora de llibres i de nombrosos treballs monogràfics sobre el carlisme; Valle Inclán; l'Islam; immigració; i records familiars.

La última conferència “El principi foral i la plurinacionalitat de les Espanyes com a resposta al conflicte territorial” fou a Morella al Congrés Internacional de l’Estatut de Morella i la Construcció d’Europa, obert pel President de les Corts Valencianes, Enric Morera i realitzat el 26 d’octubre de 2019. El dia següent Maria Teresa va estar invitada a participar a la Missa que anualment es celebra al Reial Monestir de Santa Maria de El Puig, bressol del Regne de València, per “la Pàtria, la Pau i la Justícia”.

El passat 1 de desembre Maria Teresa va acompanyar el seu nebot, Carles Xavier, a la jura dels Furs de València a la capella dels Sant Calze de la catedral del Cap i Casal.

Però la seua vinculació al País Valencià ve de lluny. Ja durant la dècada dels anys 50 va viatjar i visitar distints pobles del nostre País, acompanyant el seu pare, Xavier de Borbó Parma, i durant les dècades dels 60 i 70, ho va fer també clandestinament, especialment després de l’expulsió de tota la seua família.

Creient, compromesa amb els moviments cristians de base, era habitual la seva presència en els congressos de teologia que es celebraven a Madrid organitzats per l'associació de teòlegs i teòlogues "Joan XXIII". Afirmava que no es podia ser cristià sense ser socialista.

Gran conversadora va tenir amics i contertulians com, José María Díez Alegría, Enrique Miret Magdalena, José María Caffarena, Santiago Carrillo, José Vidal Beneito, John K. Galbraith, Roger Garaudy, Hugo Chávez o Iàsser Arafat. Li agradava recordar la seva trobada amb Dolores Ibarruri "La Pasionaria", a Moscou, i de com aquesta -filla de miners carlistes bascos- li cantava cançons carlines de la seva infància.

Entre els carlistes sempre es va relacionar amigablement amb tots els militants que es van acostar a ella i també amb els més veterans als quals tractava amb un afecte extraordinari. Però cal destacar la seva gran amistat i admiració amb el que va ser secretari general de el Partido Carlista, José María de Zavala, amb l'historiador del carlisme Josep Carles Clemente, i amb Laura Pastor, -que va ser una estreta col·laboradora de Maria Teresa-, tots tres ja morts.

Estava en possessió de la Creu de l'Ordre de la Legitimitat proscrita, que li va concedir el seu germà Carles Hug, i seguia fidel i lleial a l'hereu de la Legitimitat, representada avui pel seu nebot Carles Xavier de Borbó Parma, fill de Carles Hug.