 |
| Donya Maria Teresa al Congrés de Morella. Octubre 2019 |
Autor: Josep Miralles Climent
Breu biografia i
record
Ahir a la tarda va morir a París, víctima del coronavirus, a l'edat
de 86 anys, Maria Teresa de Borbó Parma, una de les tres
germanes de Carles Hug (mort el 2010) el que va ser líder del
Partit Carlista durant el franquisme i la transició democràtica.
Havia nascut a París
el 1933. Quan comptava 10 anys, el seu pare, el regent carlista,
Xavier de Borbó Parma, va ser detingut per la Gestapo per formar
part de la resistència francesa, i internat al camp de concentració
de Dachau, d'on va ser alliberat el 1945 pels aliats.
Maria Teresa
va estudiar Ciències Polítiques i era doctora en ciències
hispanes, i va ser professora de la Universitat de la Sorbona de
París i de la Universitat Complutense de Madrid.
Durant el franquisme
va participar activament en el procés de renovació de carlisme a
partir dels anys cinquanta, al costat de les seves germanes Maria
Cecilia i Maria de les Neus, així com del seu germà
gran, Carles Hug.
Acudia en moltes
ocasions als diferents actes carlistes que es realitzaven per les
Espanyes i a pobles del país Valencià. Les activitats públiques
d'un carlisme semi-tolerat i de la família Borbó Parma al
front, van provocar la seva expulsió en 1968 per part de dictador
Francisco Franco.
Era molt estimada
pels militants més joves, per això, en el multitudinari acte de
Montejurra de 1969, la Joventut carlista va dedicar a Maria Teresa
la següent carta:
"Un día dijiste No. Tu voz llegó hasta nosotros.
Te quedaste. Notamos tu presencia, te hemos visto.
Hoy eres el símbolo de la resistencia del
inconformismo juvenil ante un mundo resignado a ser esclavo.
Nuestra suerte la hemos echado contigo porque tú
la has echado por los que luchan por la libertad.
Tu nombre es el signo que ya suena como la hora
que España ha aceptado para hacer su futuro, y como dijiste en
Montejurra es la hora de la esperanza.
Eres digna representante de los tuyos, eres digna
representante de Carlos, porque sin Carlos no hay bandera de justicia
y libertad.
Esta hora engendra un mañana libre, con nuestra
lucha y nuestro testimonio lo haremos posible.
La juventud carlista en Montejurra 69 ha
percibido su responsabilidad. Nuestro juramento y ofrenda es ser
responsables hasta el final; hasta siempre.
Intentan aniquilarnos, nosotros luchamos. Porque
los pueblos marchan y las dictaduras sucumben.
La lucha nunca acaba. Es la permanencia del
espíritu sobre el miedo y el acomodo. Es la alegría, la justicia y
el amor sobre el egoísmo, pesimismo y paternalismo.
Si el marxismo busca el paraíso del proletariado
en la tierra, nosotros haremos que el pueblo alcance su libertad para
llegar al paraíso de Dios mediante la revolución que conquiste esta
libertad para conocer a Dios a través de la cultura y de los bienes
que pondremos al alcance de todos.
Tu ejemplo es nuestra consigna. Tu lucha es
nuestra lucha. Mientras quede un solo carlista habrá resistencia.
Hoy estamos en la guerrilla, mañana en el poder.
El futuro es de los hombres libres. El hombre
libre no es sólo el que posee libertad sino también el que lucha
para conseguirla"
Encara eren anys de
poesia, tot i la persecució a la qual el carlisme venia estant
sotmès pel règim de Franco, des que en plena Guerra Civil es
va negar a ser absorbit pel partit únic creat pel dictador.
Maria Teresa
va estar sempre al costat de el sector més dinàmic i militant que
va evolucionar cap al socialisme autogestionari que encarnava el
Partit Carlista, i el Partit Carlista del País Valencià (PCV) que
liderava Laura Pastor Collado -una dels detinguts durant la
dictadura, anomenats els “Deu d’Alacquàs”-. Estos partits es
van reestructurar a partir dels congressos d’Arbonne, a principis
dels anys setanta. Des de llavors, Maria Teresa va assumir la
responsabilitat de la Secretaria de relacions Internacionals de el
Front Exterior, al costat d'altres carlins també en l'exili.
Poc abans de la mort
del dictador va ser la portaveu de la taula que va anunciar, a París,
la unió de l'oposició democràtica en l’anomenada Platajunta.
Era senzilla i
propera; cristiana sincera i sempre respectada per persones de molt
diverses ideologies. Generosa, solidària, lliurada i entusiasta fins
a l'últim moment. Sempre disposada a treballar en favor de qualsevol
projecte que fomentés l'entesa entre pobles, religions i cultures.
Va arribar fins i tot a aprendre àrab, per poder llegir l'Alcorà en
la seva llengua original.
Les seves inquietuds
i la seva extraordinària cultura la van portar a estudiar sobre
diversos temes i problemes actuals. Lectora infatigable, posseïa una
biblioteca molt extensa. Va donar conferències sobre temes com la
construcció del socialisme en les societats postmodernes; els drets
humans en els països àrabs; el paper de la cultura i els
intel·lectuals en els nostres dies; el terrorisme en el món actual;
o la responsabilitat dels mitjans de comunicació social en les
nostres societats. Autora de llibres i de nombrosos treballs
monogràfics sobre el carlisme; Valle Inclán; l'Islam; immigració;
i records familiars.
La última
conferència “El principi foral i la plurinacionalitat de les
Espanyes com a resposta al conflicte territorial” fou a Morella
al Congrés Internacional de l’Estatut de Morella i la Construcció
d’Europa, obert pel President de les Corts Valencianes, Enric
Morera i realitzat el 26 d’octubre de 2019. El dia següent
Maria Teresa va estar invitada a participar a la Missa que
anualment es celebra al Reial Monestir de Santa Maria de El Puig,
bressol del Regne de València, per “la Pàtria, la Pau i la
Justícia”.
El passat 1 de
desembre Maria Teresa va acompanyar el seu nebot, Carles
Xavier, a la jura dels Furs de València a la capella dels Sant
Calze de la catedral del Cap i Casal.
Però la seua
vinculació al País Valencià ve de lluny. Ja durant la dècada dels
anys 50 va viatjar i visitar distints pobles del nostre País,
acompanyant el seu pare, Xavier de Borbó Parma, i durant les
dècades dels 60 i 70, ho va fer també clandestinament, especialment
després de l’expulsió de tota la seua família.
Creient, compromesa
amb els moviments cristians de base, era habitual la seva presència
en els congressos de teologia que es celebraven a Madrid organitzats
per l'associació de teòlegs i teòlogues "Joan XXIII".
Afirmava que no es podia ser cristià sense ser socialista.
Gran conversadora va
tenir amics i contertulians com, José María Díez Alegría,
Enrique Miret Magdalena, José María Caffarena, Santiago Carrillo,
José Vidal Beneito, John K. Galbraith, Roger Garaudy, Hugo Chávez o
Iàsser Arafat. Li agradava recordar la seva trobada amb Dolores
Ibarruri "La Pasionaria", a Moscou, i de com aquesta
-filla de miners carlistes bascos- li cantava cançons carlines de la
seva infància.
Entre els carlistes
sempre es va relacionar amigablement amb tots els militants que es
van acostar a ella i també amb els més veterans als quals tractava
amb un afecte extraordinari. Però cal destacar la seva gran amistat
i admiració amb el que va ser secretari general de el Partido
Carlista, José María de Zavala, amb l'historiador del
carlisme Josep Carles Clemente, i amb Laura Pastor,
-que va ser una estreta col·laboradora de Maria Teresa-, tots
tres ja morts.
Estava en possessió
de la Creu de l'Ordre de la Legitimitat proscrita, que li va concedir
el seu germà Carles Hug, i seguia fidel i lleial a l'hereu de
la Legitimitat, representada avui pel seu nebot Carles Xavier de
Borbó Parma, fill de Carles Hug.
